Curiositats

Arthur Conan Doyle va ser un dels principals sospitosos de ser "Jack l'Esbudellador". Cap informació policial ho confirma, però tampoc ho desmenteix. Des de petit va patir traumes, ja que el seu pare era un maltractador i un alcohòlic i la seva mare oferia serveis sexuals per poder mantenir la família. L'escriptor va ajudar en les investigacions i va fer creure a la policia que "Jack l'Esbudellador" era una dona. Però la seva forma d'escriure era similar a la del temible i sagnant assassí. Molts afirmen que Arthur Conan Doyle amagava un secret darrere de les famoses escriptures, una ment perversa i plena de sang, les escritures més estranyes i conegudes com "Sherlock Holmes".
El personatge de Sherlock Holmes ha criticat en ocasions a Watson per aquests escrits, generalment per posar-los com històries emocionants en comptes d'informes detallats i objectius, el que Holmes considera la "ciència" pura del seu ofici.
En la primera menció que es fa a Mycroft, Holmes menciona que ell (Mycroft) és més inteligent que ell, reconeixent la capacitat cognitiva del seu germà sobre la seva pròpia. La relació entre Mycroft i Holmes els ha portat a treballar en diferents casos junts, en els quals Holmes realitza el treball físic a diferència del seu germà, el qual al llarg dels relats es pot reconèixer com un personatge sedentari.
La cèlebre frase "Elemental, estimat Watson" (Elementary, my dear Watson, en anglès) no apareix en cap obra de Conan Doyle sobre Sherlock Holmes. Se sol creure que apareixia en una de les històries curtes de "El geperut" (The Crooked Man, en les Memòries de Sherlock Holmes). No obstant, en l'original en anglès, així com en algunes traduccions, la paraula "elemental" i la frase "el meu estimat Watson" apareixen per separat.
El barret de caçador de daines característic del detectiu mai s'esmenta en l'obra de Doyle: és un afegit de l'il·lustrador de The Strand Magazine, Sidney Paget, que, a més, va utilitzar al seu germà Walter com a model per representar l'aspecte de Holmes.
La pipa Meerschaum, pròpia de la iconografia de Sherlock Holmes, no va aparèier fins que va ser utilitzada en una dramatització de teatre d'un dels relats en la dècada de 1920.
Quan Doyle va morir, la seva residència a Londres va ser convertida en el 221B de Baker Street. L'edifici pertany a una empresa (la qual, molt amablement, contesta i conserva totes les cartes que diàriament rep per Mr. Holmes, i ha arribat a publicar-les).
Abans que es publiqués la primera novel·la de Sherlock Holmes titulada "Estudi en escarlata", Conan Doyle va haver de demanar-ho diverses vegades fins que, amb aquest mateix títol, l'editor es va disposar a publicar finalment la novel·la.
La primera pel·lícula sobre Holmes és una pel·lícula muda que dura 30 segons i es titula Sherlock Holmes Baffled.